La poeta dels jardins silenciosos

Era silenci tot.La lluna callava.El castell jeia immòbil.Una poeta i princesa humilescrivia a la italianaen bells jardinsde presseguers i castanyers florits.Era la poeta dels jardins silenciosos. No parlava.Només restava en silenciamb la seva ploma i quadern.Esperava el seu príncep en repòs. Aquella poeta dels jardins silenciosostenia al cor un joved’ànima de príncep.Era el seu home.El…

Seguir llegint

Andreu i Eva

Andreu camina amb pas decidit,els ulls plens d’horitzons llunyans,i amb les mans fermes ha construïtsomiant futurs en els dies grans. Eva, com l’aigua dels rierols,dóna vida a tot el que toca;amb l’ànima de foc, dansa amb els solsi converteix la vida en una roca. Junts són com arbres de llargues arrels,creixen entre llum i nit…

Seguir llegint