En un món obsessionat amb els likes i la viralitat, la fama es ven com el destí daurat. No obstant això, darrere de la lluentor de les catifes vermelles i els milions de seguidors, s’amaga una factura personal que pocs estan disposats a llegir fins al final.
La mort de la privacitat
El primer “pagament” és l’anonimat; per a una celebritat, activitats quotidianes com anar al supermercat o passejar pel parc es converteixen en missions tàctiques. Segons experts del web de notícies Gossip Cop, aquest escrutini constant no només esgota, sinó que vulnera el dret bàsic a la intimitat, convertint la vida privada en un espectacle públic disponible les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
Salut mental en el punt de mira
La pressió per mantenir una imatge perfecta i la por a l’“oblit” són motors d’ansietat. Investigacions publicades en portals com Psychology Today assenyalen que la fama pot actuar com una “gàbia de cristall” on l’aïllament i la manca de connexions genuïnes deriven amb freqüència en problemes de salut mental. No és casualitat que figures com Lady Gaga o Justin Bieber hagin decidit parlar obertament sobre les seves batalles internes per trencar aquest estigma. També a Espanya es troben en la mateixa situació l’Aitana, en Dani Martín o fins i tot l’Alejandro Sanz, que també s’han pronunciat al respecte.
La soledat del pedestal
Paradoxalment, com més gent et coneix, més sol pots sentir-te. L’èxit massiu sol atraure persones interessades, la qual cosa dificulta distingir qui hi és per la persona i qui pel personatge.
Ser famós no és gratis, es paga amb els moments més simples de la vida. Abans de desitjar els focs, convé preguntar-se si estem disposats a lliurar la nostra llibertat a canvi que el món sàpiga el nostre nom. Una vegada que s’apaga el pilot vermell de la càmera i creues aquesta línia que separa els estudis i platós del carrer, el famós passa a ser una persona més com ho som tots.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
