El passat 28 d’abril, una apagada massiva va deixar sense electricitat tot Espanya. Una caiguda sobtada del subministrament va afectar durant hores àmplies zones del país, inclosa Barcelona, i també va arribar a parts de Portugal. No va durar tot el dia, però sí prou com perquè milers de persones visquéssim un moment inesperat de desconnexió total.
A Barcelona, la interrupció va sorprendre molts al mig del carrer. A mi em va enxampar tornant de la feina. Els semàfors estaven apagats, els comerços a les fosques, el metro aturat. Alguns miraven el seu mòbil sense senyal; altres es preguntaven si era cosa de casa seva o de tot el barri. En pocs minuts, tota la ciutat compartia la mateixa pregunta: què està passant?
Solidaritat i ajuda
Però entre la incertesa i la sorpresa, va passar una cosa que ningú esperava: els veïns i veïnes van començar a sortir als balcons, no només per mirar, sinó per parlar.
Una ciutat com Barcelona, que sempre corre, es va aturar. I en aquesta pausa, moltes persones ens vam trobar conversant sense pantalles pel mig, simplement preguntant si tot anava bé o compartint alguna anècdota.
En alguns barris fins i tot es van organitzar per ajudar a dirigir el trànsit i donar suport a qui ho necessitava. Com que també van fallar les telecomunicacions —sense internet ni cobertura mòbil—, la ràdio es va convertir en la gran companya del dia, una veu amiga que arribava allà on res més ho feia. A casa vam estar fins tard escoltant-la.
Malgrat la sorpresa i el caos inicial, la resposta ciutadana va ser exemplar. La solidaritat es va encendre allà on faltava la llum. Va ser una jornada que, tot i estar marcada per la foscor, va il·luminar una cosa molt valuosa: la capacitat de la comunitat per unir-se quan més falta fa.
Vanesa Reinón escribe sobre cultura: el teatro, los viajes y el baile son sus pasiones. Es la más reciente incorporación a la redacción de Èxit21.
