Fa uns anys vaig començar a anar amb un grup d’esquí amb la Federació Catalana Acell a competir a diversos països del món. Una de les competicions va ser a Candanchu, on vaig esquiar amb gent de la resta d’Espanya. Vaig guanyar la medalla de plata al XII curs de formació d’esports.
Entre el 17 i 22 de gener vaig anar a Innsbruck (Aústria) on també vaig fer esquí alpí i, en aquesta ocasió, vaig quedar en tercera posició. Aquí vam estar amb tot l’equip de Catalunya, que també va participar i vam estar gaudint del que ens envoltava.
Esquí nòrdic
Aquest tipus d’esquí és el mateix que l’esquí normal, però els seus esquís són més llargs i molt prims i s’esquia lliscant i caminant a poc a poc. En aquesta categoria vaig ser també premiada davant la presència de gent important de Barcelona que em va donar una placa després d’haver arribat de Zuric.
Competició a Amèrica
Entre els dies 7 i 13 de febrer del 2009 vaig anar a Idaho (Estats Units) on també vaig compartir amb els meus amics l’afició per l’esquí. Feia molt de fred, però ens van tapar amb mantes en unes carpes que hi havia a les pistes, i a l’hora de competir, vam sortir i vam tornar a entrar.
Doble or a la Molina
De petita anava molt a la Molina, a prop de Puigcerdà, i aquí vaig guanyar la medalla d’or en 2011 dels Special Olímpics de Catalunya. Va ser una experiència molt bonica perquè van retransmetre per televisió tota la competició. Després de fer la última baixada em van entrevistar i em van preguntar perquè feia això i a qui dedicava les baixades que vaig fer. Jo vaig dir que se les dedicava a la meva família, que són els que més em van recolzar en aquesta decisió de ser on sóc.
Per què recordar-ho? Perquè va ser molt bonic que em donessin l’oportunitat d’expressar-me esquiant i parlant.
Vaig tornar a estar a la Molina, un altre mes diferent, al març del 2011 i vaig guanyar per segona vegada la mateixa medalla d’or.
Bons amics a Andorra
Amb el grup d’esquí vam ser tres candidats del grup de Catalunya i vam trobar-nos amb més gent del nostre equip a Andorra. Allà vaig guanyar el tercer trofeu juntament amb gent d’Andorra, que són molt bons equips i ens vam fer amics. Això va ser el 2012, un any després d’haver guanyat per segona vegada la d’or.
L’important és que vaig gaudir molt tot el que vaig fer i que vaig conèixer a gent diferent al meu i em vaig adaptar als horaris de cada lloc que anava. Recordaré sempre els moments d’aquest període de la competició. Va ser inoblidable!
Per mi ÈXIT21 és una eina que ens ajuda a visibilitzar el nostre colectiu. A mi em pot ajudar a ser més sociable, a superar barreres i poder expressar-me millor. A través d'ÈXIT21 m'he inspirat per fer el màster en locució de ràdio i televisió i seguir amb la meva formació com a periodista.
