Papa Francesc, home de pau i de fe,
la teva mirada dolça ens mostra el camí que Déu vol fer.
Amb humilitat camines entre el poble senzill,
amb paraules clares com l’aigua d’un rierol tranquil.
No portes corona daurada ni cetre d’orgull,
sinó l’amor d’un pare que escolta sense murmulll.
Amb el cor obert a cada ferida,
ens recordes que Déu és amor, és vida compartida.
Vas arribar des de l’Argentina llunyana,
amb un somriure franc i una ànima plana.
I des de Roma, ciutat de la llum,
ets far del món, brases d’un amor comú.
Ens parles de cuidar la terra i la gent,
de no girar l’esquena al que pateix, al que sent.
Demanes justícia, misericòrdia i veritat,
i abraces fins i tot qui ha perdut la dignitat.
Tu, que pregues pels qui ningú no veu,
que abraces el nen, l’avi, el pres i el jueu,
ets reflex del Crist que es fa humà,
ets testimoni viu de l’amor diví, proper i gran.
Amb cada gest, amb cada oració,
ens recordes la força del perdó.
Amb tu, l’Església somriu i camina,
cap a un món nou, amb esperança divina.
I passi el temps que passi, vingui el que vingui,
sempre el Papa Francesc el tindrem al cor, ben endins,
com a llum que guia, com a veu que estima,
com a pare de la fe que mai no s’esborra, mai no s’extingueix.
Redactor d’Èxit21. Autor de contes, cançons i articles d’opinió amb records d’infància i vivències personals. També fa entrevistes per Èxit21, com la que va fer al popular atleta Miquel Pucurull.
