Ploro quan et tinc a prop, fins i tot quan
et trobes lluny de mi perquè t’estranyo molt
i et tinc inassolible.
Sento la meva ànima plorar mentre et tinc en el meu
pensament, albergant aquesta solitud i tristesa
per la teva absència.
A través del meu plor sento gotes del meu llagrimer
lliscar-se per les meves galtes, mentre presencio
la teva mirada des de la llunyania.
Ploro d’alegria i desbordo de felicitat
mentre em regales el teu somriure.
Regala’m també la teva dolçor
a través d’aquesta rica mel
la que em transmet els teus llavis en besar-te.
Fins el sol plora també, quan comença el dia als matins
i contemplant des de la teva finestra
semblant bellesa mentre dorms.
Ansio agafar-te de la mà i al temps contemplar
la teva mirada, deixar de plorar anant pel nostre camí
i en el deixar les petjades que formen Les llàgrimes
del meu cor.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
