Està a punt d’acabar un 2025 en el qual la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) ha celebrat una efemèride per a enorgullir-se. I aquesta no és cap altra que els 25 anys del servei de Vida Independent, conegut com “Me’n vaig a casa” d’emancipació inclusiva.
Després de la creació del servei Col·labora d’inclusió laboral l’any 1996, calia fer un pas més enllà perquè les persones amb la síndrome de Down i altres situacions de discapacitat intel·lectual assolissin una vida tan normalitzada com fos possible.En part, el servei va néixer per donar resposta a l’angoixa històrica de moltes famílies: “Què en serà del nostre fill quan no hi siguem?”. L’any 2000, la FCSD va decidir que la resposta no havia de ser una residència, sinó la pròpia llar.
L’objectiu del servei és el de guiar les persones usuàries perquè puguin viure pels seus propis mitjans. Però sobretot, el d’oferir una alternativa digna a les residències. Des de la seva creació, l’any 2000 fins avui, el servei de Vida Independent de la FCSD ha prestat suport a 350 usuaris i les seves famílies.
Model “Born in USA”
El servei de Vida Independent de la FCSD, és un model d’autonomia assistida pionera a Espanya. El germen del servei radica en el fet que Katy Trias, directora de la FCSD, es va trobar amb que molts usuaris de l’entitat, malgrat que es guanyaven la vida laboralment, no sabien què en volien fer. Davant d’aquest panorama, Trias va viatjar als Estats Units (corria l’any 1997) en busca de solucions. Allà va conèixer Jay Klein, creador d’un programa anomenat “La meva pròpia llar”. Arran d’aquesta trobada, la màxima responsable de la FCSD va adoptar la idea de Klein, però adaptada a la realitat catalana.
Durant els primers tres anys, “Me’n vaig a casa” va estar coordinat per la pròpia Katy Trias fins que el 2003 va delegar en Pep Ruf aquest càrrec, el qual va exercir fins el 2017. A partir d’aleshores, Sergi Torrent i Catalina Ramón li van prendre el relleu, i des del 2024 Torrent gestiona el servei en solitari, amb el suport de dues tècniques, Cristina Martínez i Raquel Segura. Un equip d’integradors socials s’encarrega d’acompanyar a les persones usuàries en aquelles tasques quotidianes que més els costa realitzar.
Reptes com una casa
Malgrat la seva voluntat integradora, el servei s’ha topat amb el mur del mercat immobiliari: l’alt preu dels lloguers a Barcelona és el principal obstacle per a l’autonomia real. A més, la manca de finançament públic impedeix, massa sovint, cobrir totes les hores de suport que cada persona necessita segons la seva situació.
Però sens dubte, el repte més gran al qual s’ha hagut d’enfrontar el servei de Vida Independent és el que va significar la pandèmia de la Covid-19. El confinament decretat pel Govern l’any 2020 va impedir que les persones inscrites a “Me’n vaig a casa” poguessin rebre el suport necessari. Aquesta situació va motivar que molts d’ells optessin per tornar al domicili familiar.
Ja han passat vint-i-cinc anys des que la FCSD donés a llum el servei Me’n vaig a casa, en els quals ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats de cada usuari i a la canviant realitat social, però mantenint l’esperit d’emancipació inclusiva.
Cap de redacció d’Èxit21 i autor del llibre "La Barcelona que et falta" (de la col·lecció Talents de la FCSD). “Crec que Èxit21 pot ser important per la societat perquè d’aquesta manera ens donem a conèixer les persones amb discapacitat intel·lectual i és una manera de donar la nostra veu. Per a mi Èxit21 és important per poder plasmar les meves inquietuds i per poder compartir el meu punt de vista sobre el món”.
One thought on ““Me’n vaig a casa”: 25 anys d’autonomia assistida”