Molt de temps després que els habitants del poble de Transsilvània acabessin amb l’il·lustre Comte Dràcula, un estrany telegrama va arribar a les mans de William Harrison. El destinatari, descendent directe del comte —rebesnet de Vladimir, també conegut com el Príncep de les Tenebres— figurava com a hereu en l’antic testament familiar, recollint així el fosc llegat del seu avantpassat.
En assabentar-se del que havia passat anys enrere, William no ho va pensar dues vegades: va agafar el primer vol amb destinació a Romania. Allà l’esperava el fidel majordom del castell, qui el va recollir amb el cotxe reial i el va conduir fins al cim del penya-segat, just davant les imponents portes del sinistre castell familiar.
Un cop dins, William es va veure envoltat per una sensació de nostàlgia i misteri, mentre avançava pels llargs i foscos passadissos que cruixien sota els seus peus.
En arribar a l’antiga biblioteca familiar, es va aturar davant d’una prestatgeria que, en girar-la amb les seves pròpies mans, va revelar una escala secreta. Cada pas sobre els graons de fusta feia retumbar l’eco de la història, guiant-lo cap a l’altar major, on jeia el taüt de roure massís que guardava el cos del seu rebesavi.
Sense perdre temps, William va realitzar l’antic ritual que havia après en vida per herència familiar. L’ambient als carrers foscos del poble va canviar immediatament: la pau va ser perturbada i un calfred va recórrer els veïns en sentir, ressonant en la nit, el riure maquiavèl·lic i d’ultratomba del Comte ressuscitat.
Cap d’ells va poder tornar a conciliar el son, temorosos que el Comte Dràcula es fiqués per les seves finestres. No va tardar en fer-se de dia. Amb els primers raigs de sol, la espessa boira va desaparèixer i l’encantament es va trencar immediatament, obligant el Comte a tornar al seu vell taüt.
Dies després, William va realitzar els tràmits necessaris per traslladar les restes del seu rebesavi a un dels tants museus d’història a Washington D.C. Des d’aleshores, ha passat molt de temps… però encara hi ha qui assegura que l’esperit errant del Comte Dràcula segueix deambulant pels passadissos del castell, assetjant les nits dels qui s’atreveixen a acostar-s’hi massa.
Redactor. “ÈXIT21 hará que nos conozcan un poco más para que, antes de juzgarnos, sepan algo más de nosotros. Si no, nos discriminan por una cosa u otra. Antes de hablar, informarse mejor. Para mi es un medio de comunicación para ampliar mi CV periodístico”.
Francisco Marin té una novel·la en curs.
