La cripta de Gaudí
Sota columnes que s’alcen com boscos, descansa el somni d’un home fidel. Pedra i llum es fonen en pregària, la terra guarda el seu mestre immortal. La cripta acull silenci i memòria, bressol d’un art que mai no morirà. Gaudí dorm sota voltes sagrades, i el temple canta allò que ell somià. Allí, el panteó…

