LLIBRE D’ESTIL

Què és el llibre d’estil?

Són les normes lingüístiques que cal seguir per unificar l’estil

de comunicació d’una entitat com la Fundació

Catalana Síndrome de Down (FCSD).

El llibre d’estil d’Èxit21 conté recomanacions

perquè els mitjans de comunicació informin sobre la discapacitat

amb respecte.

Recomanacions  per tractar la discapacitat en els mitjans de comunicació

Evita paraules col·loquials i despectives com subnormal, minusvàlid,

mongòlic, retardat..


Demanem una revisió actualitzada de les paraules

Encara que el diccionari digui que una paraula és antiquada

segueix produint discriminació.

Volem que s’informi que  usar-lo implica  discriminació.


Recomanem dir “persona en situació de discapacitat”

Preferim aquesta expressió perquè creiem

que l’entorn ens condiciona.

Per exemple, si posem rampes, assistents o llengua de signes

fem que la vida sigui més fàcil.

D’aquesta manera, actuem en l’entorn

i la discapacitat deixa de limitar-nos.

“Persona amb discapacitat” també està bé perquè apareix a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.


Acceptem “diversitat funcional”

També es pot utilitzar, però creiem que és dubtós.

Les persones en situació de discapacitat física el fan servir.


Posa abans la paraula “persona”

Dir simplement “un discapacitat”ens anul·la com a persones.

El correcte seria “persona en situació de discapacitat”

o “persona amb discapacitat”.


No estem malats

Estem malalts quan tenim la grip o el xarampió.

La discapacitat és una condició,

no una malaltia.


La síndrome de Down (SD) no es pateix

Sovint s’associa el verb “patir” a la SD.

I això té un significat negatiu.

El correcte és utilitzar “tenir”.


Digues “persona sense discapacitat”

No diguis “persona normal” per referir-te

a algú que no té discapacitat.

Tots som normals, tinguem o no discapacitat.


Evita fer llàstima

Si has de triar imatges, que siguin del dia a dia.

No vulguis fer pena.


No som “especials”

No ens agraden els privilegis ni que ens tractin diferent.

Volem ser tractats com qualsevol persona.

En tot cas, som especials en la mesura

que totes les persones són úniques i irrepetibles.


Som persones adultes

No ens tractis com un nen petit.

Evita paraules com “nois”, “angelets”, “especials”…

A les entrevistes, no em preguntis per la meva vida privada.

No em facis cap pregunta que no li faries

a un entrevistat sense discapacitat.

No donis a entendre que les persones en situació de discapacitat


No caiguis en els prejudicis

No donis a entendre que les persones en situació de discapacitat

no podem portar una vida com tothom.


No generalitzis

Si dius que totes les persones en situació de discapacitat

som d’una determinada manera, estàs caient en tòpics.


Tots som únics

Shares
Catalan   English   French  Spanish