Ens havíem citat en aquell parc, mentre compartíem aquella bonica posta de sol. Des d’aquell banc, agafats de les mans i fixant les nostres mirades, contemplàvem l’horitzó. Els seus preciosos ulls es trobaven amb els meus, reflectint les nostres ànimes. Ballaven junts al compàs de la melodia que sorgia de la calidesa de la seva…
La meva bella blanca lluna que té el reflex de la teva mirada, anhelo poder observar-te des de la immensitat de la nit. Sentir en el meu despertar la resplendent ombra del sol, en el més bell inici el dia. Com en un llenç dibuixa en el cel, una silueta de dona. De la màgia…
Aquest bell amor, que arriba i ens omple els cors, d’aquest pur sentiment, que com a suau brisa, va eriçant la nostra pell, sentint-lo com aquest intens i dolç petó. Com a bells sonets musicals que ballen al compàs de l’onatge de la mar en escoltar la murmuradora música de la veu de la nostra…
Viure la vida estimant-te, sentir al teu costat. Viure la nit Visca l’amor Mar blau, lluna d’abril, la platja per a mi.
Un dia sense avís, va arribar el vent, portant amb si un enemic invisible, com una ombra en la nit, furtiu i cruel, un virus que va canviar el nostre destí. Es deia COVID, nom temut, va posar el món sencer en pausa, va tancar portes i cors, ens va deixar sols a casa nostra….
En la nit canten, mirant la lluna. Dos llops enamorats a mitjanit. Cerimònia de tots els llops en el bosc encantador. Amb l’arribada del llop, ja un llop és aquí. Enamorats de la lluna plena en una gran roca. Prop de la lluna plena, en la roca punxeguda, udolant, els llops baixen corrent pel bosc….
Miraré la lluna en una nit d’estiu, cabalgan en silenci. Escoltaré el trot del meu cavall com una suau gota d’aigua que cau. Miraré la tela de la foscor, muntada, amb el meu vestit assalmonat. I a l’animal li encantava ser arrossegat per el seu llom la fina seda. Miraré la lluna com la geneta…
Somiant vora la mar, l’aigua en fa camí i vent, murmuri dolç que bressola els records del pensament. Onades dansen suau, com un vals de serenor, els estels brillant a l’alba, testimonis de l’amor. La lluna, dama argentada, besant la sorra humida, testimoni de promeses que el cor sempre oblida. Mar endins l’horitzó es fon…
Quan obres els teus ulls sento el despertar d’un nou dia, i tinc davant meu el resplendor del sol que em transmet la teva bonica mirada. Sento les teves suaus mans acariciar el meu rostre, al compàs de la brisa de la teva veu xiuxiuejant a les meves orelles, fent eriçar així la meva pell….
Blau és el teu vel de llum. Blava és la nit quan apareixes amb la teva sonata de sal lleugera. Foscor és el teu nom. L’obscuritat és teva. Blau és el teu vel de llum quan ve l’estiu, on la lluna vetlla en un Sant Joan de fum. Blau matís, pintat d’ una pintura d’aquarel·la …
