Quan el foc s’apaga ja no queda llum,
només petites espurnes d’entre la brasa.
Quan el foc s’apaga ja no queda res,
l’aigua la fet desaparèixer i ja no hi ha fum.
Quan el foc s’apaga no hi ha vida que reneixi,
només queda un racó fosc que es consumeix tot sol.
És tristor.
Una buidor que persegueix entre la polseguera.
Quan el foc s’apaga el sol ja no el veus,
només queda la dona en una flama que crema.
Que balla sense compromís, ni aclam,
no hi ha vida.
Ni esperit que voli.
Són plomes que cauen com el tel d’unes llàgrimes soltes.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
