aurora blava

AURORA BLAVA

Acariciava les onades de la mar

amb cançons a la deriva.

Llegendes per explicar

en un port.

Notava com el vent

M’acaronava els pòmuls.

Aquella marinada

em venia com una cançó de bressol.

Mai les danses

havien sonat tan bé.

Les melodies d’aigua

bressolaven els vaixells.

Les marines de les dones

reien amb un somriure ampli.

Semblava una cançó d’aurora.

Una aurora blava

que s’enfila a l’horitzó

i que mira les glaceres,

les onades,

i els dibuixos que acaricien

els dofins i les balenes que salten

en un goig d’amor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>