illa-diagonal-png_800X530

L’ILLA DE L’OCI ASSEGURAT

Si no fos per la imatge que l’acompanya, el titular (entengui’s manzana en castellà) podria fer pensar que aquest article parla d’Eivissa. Res més lluny de la realitat, perquè del que tracta és de la Illa Diagonal, tot un símbol de la Barcelona post-olímpica, de la inauguració del qual es compleixen 25 anys aquest 2 de desembre.

L’ÚLTIMA “ILLA VERGE”

Delimitada per l’avinguda Diagonal i els carrers Entença, Numància, i Déu i Mata, fins mitjans dels 80, quedava l’última “illa verge” (ocupada per vegetació i dues cases baixes) en una zona consolidada com el cor financer de Barcelona.

Va ser l’empresari Román Sanahuja qui, amb el patrocini de la desapareguda asseguradora suïssa Winterthur, va adquirir el 1986 la parcel·la per dur a terme un ambiciós projecte. Es tractava d’un equipament aleshores insòlit: un centre comercial dins de la ciutat Comtal.

UN GRATACELS TOMBAT

El 1986, l’empresari Román Sanahuja va convocar un concurs de projectes per donar forma al que avui és l’Illa Diagonal. De totes les propostes presentades, l’escollida va ser la que van desenvolupar a quatre mans els arquitectes Rafael Moneo, guanyador del Premi Pritzker (els Nobel de l’arquitectura), i Manuel de Solà-Morales, autor de la remodelació del moll de la Fusta.

El concepte de disseny (premiat per l’associació pel Foment de les Arts i el Disseny el 1994), va ser definit pel propi Moneo com un “gratacels tombat”, ja que l’edifici s’expandeix més en horitzontal que no pas en vertical. És a dir, té més de llarg que d’alt. L’altura de l’immoble és irregular, sent més alt als extrems que a la part central.

EL PROJECTE PREN FORMA

L’any 1987, van començar els treballs d’aplanament del solar per procedir a la fonamentació del recinte. Sis anys després, el 2 de desembre del 1993, s’obria al públic la Illa Diagonal.

L’edifici ocupa una àrea de 35.000 metres quadrats distribuïts en tres plantes, dues sobre la superfície i una altra de subterrània amb un pas que comunica la Diagonal i el carrer Déu i Mata. O el que és el mateix: comunica els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

DE TOT, MENYS SALES DE CINEMA

L’interior de l’Illa Diagonal acull una àmplia oferta comercial (incloent-hi megabotigues com Decathlon, Fnac o Primark) i de restauració. Si hi ha quelcom que no tingui l’Illa és sales de cinema. No obstant, però no n’hi calen, atès que molt proper es troba el multicines Cinesa Diagonal, al costat del parc Piscines i Esports.

UN NEGOCI EN EXPANSIÓ

El 2006, la Illa Diagonal va créixer en 4.000 metres quadrats amb la obertura de 17 noves botigues i un hotel de 308 habitacions. Aquesta ampliació propicia l’accés al recinte lúdic pel carrer Déu i Mata, tancant així l’últim tros de parcel·la que quedava per cobrir.

CANVI DE TITULARITAT

Quan la Illa Diagonal va ser inaugurada, a la part superior (a la cantonada Diagonal amb Numància), lluïa el rètol lluminós amb el logotip de Winterthur assegurances, fins que la multinacional suïssa va ser absorbida per AXA el 1997. Això implicava la consegüent substitució en la retolació pel de la companyia successora. Després de ser retirat l’emblema lumínic d’AXA, la façana del centre comercial va estar un temps “nua”. No obstant, però, des del 2012 hi ha instal·lat el logotip lluminós d’It Now. Es tracta del fruit d’una aliança entre la Societat de Serveis Informàtics de La Caixa (actualment CaixaBank) i el gegant informàtic IBM.

SENYA D’IDENTITAT

El tret més identificable de l’Illa Diagonal és el seu logotip, consistent en un rectangle negre amb un cercle taronja al centre, travessat (apropiadament) per una franja diagonal blanca. Aquest concepte corporatiu va propiciar l’eslògan “El centre ets tu”.

MUSEU ESPORÀDIC

A l’illa Diagonal, a més dels aparadors de les botigues, es poden contemplar les exposicions temporals que s’organitzen al vestíbul central. Les mostres acullen des d’art contemporani fins als cotxes clàssics participants al Ral·li Barcelona-Sitges.

PIONER D’UN MODEL LÚDIC

L’Illa Diagonal va obrir el camí dels centres comercials urbans, el qual seguirien altres equipaments lúdics com Maremàgnum, Diagonal Mar, Glòries o La Maquinista. A diferència del seu precursor, estan dotats de multicines.

Els Jocs Olímpics de Barcelona ha deixat un llegat, no només a nivell esportiu, sinó també d’equipaments. La prova més evident és un espai on els barcelonins podem gaudir per comprar, menjar i esbargir-nos. I tot, gràcies a la desapareguda Winterthur, que va fer possible l’”illa de l’oci assegurat”.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>