100.000 besos

EN LA MEL DELS TEUS PETONS

Quan un mor en uns llavis,

Notes la calidesa de les comissures rugoses.

I el petó és torna suau, tendre.

Dibuixes un petó i et quedes parat.

Ha sigut una exhalació expulsada

I les teves galtes s’ han quedat impregnades

de la teva carn vermella.

Era com si un pardal m’escalfés

amb les seves plomes.

Quin amor tan dolç que cau d’una carícia lenta.

Desprès la tractaria amb delicadesa:

Et tocaria el cabell,

T’acariciaria el clatell

Tot sent un cavaller.

¿Et moriries de nou en els seus llavis seductors,

que t’enamoren amb els seus petons d’estrella?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>