mussol_BR

QUAN LES MARQUES BRILLAVEN EN EL MÉS ALT

Fins fa uns 20 anys, a Barcelona, com en altres ciutats d’Espanya, predominaven els rètols lluminosos amb marques comercials, instal·lats en terrats d’edificis estratègics (ubicats en punts neuràlgics com places, on fossin visibles). Aquests artefactes van contribuir a definir el paisatge nocturn de la ciutat.

anun

EPICENTRE LLUMINÓS

La plaça Catalunya de Barcelona, ha estat (i és) per antonomàsia el rovell de l’ou de la capital catalana. És per aquest motiu que, els avui desapareguts edificis delimitaven aquest espai, estaven coronats per tanques elèctriques que feien atractives marques de tota mena.

Quan els grans magatzems El Corte Inglés de la plaça Catalunya es va inaugurar el 1962, tan sols ocupava un terç de la seva superfície actual. Pel costat esquerre, confinava amb l’edifici Casa Vicens Ferrer, al terrat del qual van brillar els logotips de Veterano, Gallina Blanca o Iberia, entre d’altres.

Amb la primera ampliació d’El Corte Inglés (conclosa el 1970) per la banda de la ronda Sant Pere, només quedava dret l’edifici Casa Sicart, coronat per marques com Renault, Seiko o Akai. La segona ampliació i reforma integral, portada a terme el 1991, es va portar per endavant l’immoble construït el 1867 i reformat el 1903.

LA BRILLANTOR EXTINGIDA DE LA ZONA ALTA

En districtes com Sant Gervasi, alguns edificis d’habitatges lluïen tanques lluminoses als seus terrats. Al cap damunt de la confluència Via Augusta-Saragossa, predominava, primer el logotip d’Inlingua (nom d’una acadèmia d’idiomes), per posteriorment ser reemplaçat per un d’Airtel. Arran de l’absorció de la companyia de telefonia per part de Vodafone, actualment, l’immoble de planta semicircular està coronat pel seu logotip. No obstant, però, actualment roman permanentment apagat.

Uns metres més amunt, sobre l’edifici en què convergeixen via Augusta i Balmes, hi va haver instal·lat un plafó lluminós. Primerament va lluir la marca d’electrònica Sanyo. Després li va prendre el relleu l’anunci de Keldenich, concessionari oficial BMW  ubicat una cantonada més avall, en un local actualment buit.

Al terrat de l’edifici contigu (a la cantonada amb carrer Guillem Tell), fins a finals dels 80, s’il·luminava el rètol de Caixa de Barcelona, de la qual hi havia una sucursal a la pròxima plaça Molina. La fusió entre l’entitat d’estalvis i La Caixa de Pensions (actualment Caixabank) va motivar la retirada del logotip lluminós, sent substituït pel ja eliminat de la immobiliària Don Piso.

rotulo-luminoso-barcelona-plaza-francesc-macia-4-caser-vsa-comunicacion

ELS ÚLTIMS SUPERVIVENTS

Encara queden a Barcelona alguns rètols publicitaris en actiu. Un clar exemple el trobem a la plaça Francesc Macià. En aquest encreuament, s’ubica un llarg edifici còncau d’estil parisenc que s’estén entre les avingudes de Pau Casals i Diagonal. Damunt la seva cúspide hi han brillat marques tan dispars com Campari, Pascual, Hyundai, Coca-Cola o Danone, la més veterana a l’antiga plaça Calvo Sotelo. Els dos únics rètols comercials que romanen en funcionament damunt el senyorial immoble són els de la citada Danone i el de l’asseguradora Caser.

A la banda oposada de la plaça, dalt de l’edifici delimitat per l’avinguda Josep Tarradellas i el carrer Comte d’Urgell, predominava el rètol anunciant la firma Bimbo. Actualment, el seu lloc l’ocupa el logotip de Yoigo, el qual s’il·lumina en quatre combinacions cromàtiques diferents.

EL PERQUÈ DE TOT L’APAGAT

Barcelona ha experimentat una gran davallada de rètols comercials elevats. Això és degut a que l’Ajuntament va decidir suprimir-ne la majoria a finals dels 90. Les raons que el Consistori municipal va esgrimir, se sustentaven en criteris mediambientals.

Cal tenir en compte que aquest tipus d’instal·lacions s’il·luminen mitjançant tubs de neó, un gas noble amb propietats incandescents. Per aquesta circumstància, van ser considerats una font de contaminació lumínica.

mussol

TAN VISTÓS COM OBSERVADOR

La llei municipal que suprimia els logotips de grans dimensions als terrats, va condemnar al desmantellament, entre d’altres, al situat a la confluència de l’avinguda Diagonal amb Mallorca (davant la plaça Verdaguer). Es tracta de la silueta del mussol, símbol de l’empresa de rètols Roura. Aquesta tanca lluminosa, instal·lada als anys 60, va ser indultada gràcies a que molts ciutadans de Barcelona el veien com un element indissociable del paisatge urbà.

Del mussol, actualment sense el nom de Roura, només s’encenen els seus enormes ulls (mínimament), observant des de les altures.

Degut a les restriccions lumíniques, a les nits de Barcelona ja no predominen tants cartells corporatius com anys enrere, quan les marques brillaven en el més alt.

One Comment on “QUAN LES MARQUES BRILLAVEN EN EL MÉS ALT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>