silencio

El silenci no pesa

Silenci.

El silenci no pesa.

És com una ploma que cau a l’aigua.

Es mulla,

flota,

però no mormola.

Silenci.

Tot calla.

Les onades del mar,

la suau brisa que acaricia

el cos d’una marina.

Silenci.

La sorra és com una llàgrima

que arrossega llavors,

pobres,

velles,

que es veuen en una ona trencada.

Silenci.

Quantes vegades comptem les estrelles

una per una,

en ombres d’una nit negre i blanca

i quan la lluna estigui a sobre de la teulada.

Silenci.

El silenci no pesa.

És un núvol que cau lleuger

com si escrivissin amb una estilogràfica.

El silenci és una cançó

d’una clau de sol,

adormida,

vellutada.

On és el nostre silenci

que ja no parla

en les nostres boques?

El silenci és la vela

d’una barca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>