luna azul

CANÇÓ D’UN BELL SOMNI

Cantava en un balcó

una sola cançó

sota la llum clara de la lluna.

La fragància de les petúnies,

de les alegries i les gazànies

m’omplien com besades.

Però aquella nit era bella,

especial,

dolça.

No era com totes.

Era una cosa més.

Al fons tenia el compàs

de les onades.

La visió de les estrelles

M’acompanyaven com a bressol.

Estimava aquella foscor,

aquella nit m’embriagava,

em tallava l’alè

i podia somriure.

Sense res.

Només podia esclatar

amb la veu suau d’un nen.

Quin bell somni!

Quin somni tan estiuenc!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>