image_gallery_block_popup_image

MOLTA MERDA, SÍNDROME DE DOWN

El passat 2 de juliol, el centre Calàbria 66 va albergar la mostra de teatre, organitzada per la Fundació Catalana Síndrome de Down. Es tracta d’un espectacle de varietats, interpretat pels 30 usuaris de la FCSD que formen part del taller de teatre, inclòs dins l’entitat. De tots ells, n’hi havia dos membres de l’equip d’Èxit21: Clara Hervàs i Francisco Marín.

ESCENARI NEGRE EN SALA BLANCA

L’auditori del recinte estava ple a vessar, bàsicament per les famílies dels participants en l’obra, usuaris i treballadors de la Fundació. A la sala d’actes, de parets blanques, el teló de l’escenari era negre, en consonància amb la roba dels artistes, tret que ressaltava l’elegància de les perfomances.

L’ESPECTACLE COMENÇA A TEMPS

Els llums de la platea es van apagar a les 19 hores, donant inici a l’espectacle. En el primer número de la funció, els actors apareixien un per un, recitant un refrany diferent, però amb un nexe en comú: el temps. Així, doncs, se sentien dites populars com “El temps és or”, “El temps ho cura tot”, “Al mal temps, bona cara”, “Qui matina fa farina” o “Temps passats van ser millors”.

EXPRESSIÓ GESTUAL

Hi va haver números silents (sense paraules), en què els gestos i l’expressió corporal eren els protagonistes. D’aquesta manera, en una de les interpretacions, amb quatre dels artistes asseguts en cadires. Cadascun fent una acció diferent, com ara mirar-se en un mirall, o recollir una corda.

En una altra performance, els intèrprets es col·locaven l’un al costat de l’altre gesticulant amb els braços.

LA VERITAT SOBRE LA MENTIDA

Dins la diversitat de registre que va donar de si la mostra, també hi va tenir cabuda el monòleg. D’una banda, l’elenc va filosofar sobre la tendència sistemàtica que té l’ésser humà a mentir. De l’altra, un dels membres de l’elenc es preguntava què esperem, tot sostenint un grapat de branques, que la resta d’intèrprets li havien posat entre els braços. L’escenografia s’amania amb una cançó d’Albert Pla.

NO HI HA ESPECTACLE SENSE MÀGIA

La mostra de teatre també incloïa dos números de màgia, executats pel Mag Eric i la seva ajudant, l’Annuska. En el primer, s’executava un truc d’il·lusionisme amb un got d’aigua, i en el segon, trucs d’escapisme i aparicions sorprenents.

mostra_teatre_5 (1)

M’HO DIUS O M’HO EXPLIQUES?

En el transcurs de la funció, es va escenificar una situació surrealista. En ella, una botiguera recita a dues clientes la varietat que té dels productes que li demanen (arròs i mortadel·la, respectivament).

Una altra esquetx surrealista de la funció, tenia un telèfon com a fil conductor. Cadascun dels actors en escena, interpretava una conversa telefònica recurrent: des de la noia que queda amb una amiga, o el que es pensa que li gasten una broma, fins l’endeví a qui demanen consell, per desprès acabar emplaçant el seu interlocutor a la seva consulta.

IN MEMORIAN

En acabar l’espectacle, una de les artistes que hi havia intervingut, va voler dedicar-lo en nom de la companyia a la memòria de Montserrat Trueta.

La mostra de teatre amateur representada al centre Calàbria 66, no té res a envejar a cap dels espectacles en cartellera, interpretats per companyies artístiques de renom.

Perquè quan es posa il·lusió i empenta en qualsevol propòsit, no hi ha límits que impedeixin d’aconseguir-ho.

I això és precisament el que han deixat demostrat els integrants del taller de teatre de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Així, doncs, molta merda en aquest projecte.

Aquí podeu accedir a la galeria de fotos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>