??????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????

DISCAPACITAT FILMADA EN ESCENES

En comptades ocasions, el cinema i la televisió han abordat de forma ficcionada la realitat de la discapacitat intel·lectual. Diversos actors reputats de Hollywood han interpretat personatges amb diversitat funcional com Dustin Hoffman, a Rainman; Leonardo di Caprio, a ¿A quién ama Gilbert Grape?; o Sean Penn, a Yo soy Sam.

Sense anar tan lluny, a Catalunya podem trobar l’exemple de la telenovel·la de TV3 El Cor de la ciutat, en la qual intervenia en Narcís, un jove amb discapacitat intel·lectual al qual donava vida l’actor Ferran Carvajal.

SÍNDROME DE DOWN FORA DE SÈRIE

La presència d’actors amb la síndrome de Down en la ficció es remunta a fa gairebé trenta anys. En aquest sentit, Chris Burke va ser pioner quan, entre el 1989 i el 1993, va encarnar l’entranyable Charles “Corky” Tatcher (l’àlies Corky es va popularitzar en el seu moment com un mot pejoratiu en la línia de subnormal o mongòlic), protagonista de la telesèrie Life goes on o La fuerza del cariño, com es va titular a Espanya.

La indústria audiovisual espanyola també ha donat via lliure intèrprets amb trisomia 21 en algunes produccions, ja siguin en format televisiu o cinematogràfic. Els màxims referents d’incorporació de personatges amb trastorn cromosòmic en les trames d’algunes pel·lícules són els interpretats per Pablo Pineda, a Jo també; Guillem Jiménez, a León y Olvido; o Joan Sorribes, qui a més d’intervenir al film Herois, va aparèixer a la sèrie Polseres vermelles.

Sorribes és també el primer actor amb la síndrome de Down en doblar al castellà un personatge d’animació amb aquesta alteració genètica, tret que li atorga versemblança. Es tracta de CJ Casagrande, membre de la família protagonista de la sèrie Una casa de locos, del canal infantil de televisió Nickelodeon.

TAN NATURAL COM LA VIDA MATEIXA

Quan el cineasta Bernardo Moll Otto va saber que el Jan, el fill que esperava de la seva muller, l’actriu Mónica Vic, naixeria amb la síndrome de Down, el realitzador va decidir compartir al seu blog les pors i angoixes amb altres pares en la mateixa situació.

Bernardo Moll Otto va filmar el Jan des que va venir al món, el 2009, en diferents etapes de la seva vida fins els set anys. El 2016, el director de cinema va compondre un collage amb tots els vídeos domèstics del seu fill, els quals van servir de plans per a la pel·lícula La historia de Jan. Al llarg del metratge, l’espectador pot apreciar l’evolució vital del petit protagonista en un exemple del que s’anomena cinema verité.

LES APARENCES ENGANYEN

El cineasta Alexis Morante va ser nominat al Goya al millor curtmetratge, per la obra que porta per títol Bla bla car. El film mostra tres joves amb síndrome de Down que contracten un cotxe particular a través de la plataforma de sharing. Durant el trajecte, el conductor sintonitza la ràdio en una emissora per la qual es difon la notícia d’un atracament a una sucursal bancària. A partir d’aquest moment la història pren un gir inesperat.

Alexis Morante pretén capgirar la percepció estereotipada que la societat té sobre les persones amb síndrome de Down, segons la qual, són tot amor i tendresa.

DISCAPACITAT REDEMPTORA

El passat 20 d’octubre es va presentar el film Tinc amics al paradís amb una discreta distribució (a tot Barcelona, tan sols es va projectar als cinemes Texas). Dirigida per Fabrizio María Cortese, Tinc amics al paradís narra la història de Felice Castriotta, un comerciant que avantposa l’ambició a l’ètica, encara que sigui a costa de tractar amb la màfia.

Castriotta és condemnat per un jutge a prestar serveis comunitaris al centre per a persones amb discapacitat física i intel·lectual Don Guanela. La seva estada a la institució serveix a aquest home de negocis sense escrúpols per a trobar un nou sentit a la seva vida, el que implica un canvi en la seva escala de valors.

Cortese va prescindir d’actors professionals per als papers dels ingressats amb discapacitats en favor dels propis interns del centre (havia estat gestionat pel cineasta), als qual se’ls va donar una total llibertat interpretativa sense guió.

És precisament aquesta improvisació per part dels interns el que fa de Tinc amics al paradís una pel·lícula honesta i respectuosa amb la discapacitat.

UN TRIPLE PER A LA INTEGRACIÓ

El passat 6 d’abril va arribar a la cartellera espanyola l’última mostra de discapacitat dins el cinema. Es tracta de Campeones, una comèdia dirigida per Javier Fesser (El milagro de P. Tinto, Camino…). La cinta està protagonitzada per Javier Gutiérrez (Águila roja, Estoy vivo), qui interpreta un entrenador que s’ha de fer càrrec d’un equip de bàsquet integrat per jugadors amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual.

La realitat supera la ficció (en aquest cas, afortunadament), i una prova és la història de Kevin Grow, un jove de 18 anys amb la síndrome de Down, alumne del Bensalem High School, a Pennsilvània, a més de jugar al seu equip de bàsquet.

En un partit de la Lliga interescolar, el jove amb trastorn cromosòmic va encistellar quatre triples per al Bensalem.

Aquesta proesa va captar l’atenció dels directius del conjunt de l’NBA Philadelphia 76ers, els quals van fitxar Kevin Grow simbòlicament durant dos dies. Per a l’estudiant, aquesta experiència va ser un somni fet realitat, com ho podria ser per a qualsevol.

Els papers interpretats per actors amb síndrome de Down i altres discapacitats en la ficció, són tan importants com el paper que juguen les persones d’aquest col·lectiu en la realitat quotidiana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>