Doncella

DONZELLA DE CONFITURA

Ella, tan encisadora que com besa.
Ella, un diamant que brilla.
Ella, una dolça sirena
Que embriaga, que em calenta.

Ella, que amb el seus petons és una experta.
Ella, que captiva com una gitana seductora.
Ella, que amb els seus braços t’ envolta.

I que enlloc de gitana, fos una serp
Que repta,
Que t’ abraça, que t’ esquitxa.

Ella, una princesa com poques.
Ella, que té una veu dolça i encantadora.
Ella, que s’ enfila tota sola
En aquella heura.

No és cap serp, ni sirena, ni princesa.
És una dels nostres:
Una dona bonica i eixerida
De cor enorme.

Ella, que amb els seus cabells canta
Per l’ arbreda,
Pel sol,
Per les ombres,
Com un remolí d’ aigua
Que absorbeix molt lentament.

És ella, ella, la que m’ enamora.
Ella, la romàntica donzella que m’ inspira;
Que em calma, que em reposa,
A la seva faldilla
Com a bruixa, curandera i verge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>