Incertes Glòries

LES INCERTES GLÒRIES

La plaça de les Glòries Catalanes, coneguda popularment com de les Glòries, porta anys sent objecte de diverses transformacions. L’últim projecte de remodelació d’aquest nus viari (ja és el quart) ha quedat en suspens sine die.

LA PEDRA ANGULAR D’UN PROJECTE URBANÍSTIC

La plaça de Les Glòries Catalanes va néixer l’any 1859 com a part del pla de desenvolupament i expansió de l’Eixample concebut per Ildefons Cerdà. En aquest punt neuràlgic, que delimita els districtes de l’Eixample i Sant Martí, hi convergeixen les tres principals artèries de Barcelona: avinguda Diagonal, Gran Via de Les Corts Catalanes i  avinguda de la Meridiana.

CONDICIONADA PELS COTXES

El 1958, l’Ajuntament de Barcelona, governat per l’alcalde José María Porcioles, va  emprendre la primera remodelació de la plaça de Les Glòries Catalanes, la qual va esdevenir una realitat el 1961. Consistia en un viaducte elevat semicircular que connectava la Gran Via de les Corts Catalanes (aleshores Avenida de José Antonio Primo de Rivera) amb l’avinguda de la Meridiana. Aquesta ordenació viària obeïa a l’increment del parc automobilístic, dominat pel Seat 600.

vila1

AUTOPISTA URBANA

El 1966, Porcioles, en la seva política en pro del vehicle particular, va engegar una segona reforma de la plaça. Una de les propostes que es van posar damunt la taula suggeria un nus viari compost per diverses rampes de connexió elevades, molt en la línia del que va existir a la madrilenya glorieta d’Atocha entre el 1968 i el 1986.

No obstant, però, el resultat final, ultimat el 1972, va ser una bifurcació en dos ramals que, d’una banda, donava continuïtat a una Gran Via de les Corts Catalanes acabada d’ampliar fins el Besòs. De l’altra, enllaçava amb l’inici de l’avinguda Meridiana, que s’havia consolidat com una autopista urbana. Entre els viaductes connectors (es creuaven mitjançant un pont metàl·lic) es va construir un parc amb un estany artificial.

AMB VISTES A BARCELONA’92

Gairebé vint anys després de la seva inauguració, la bifurcació de les Glòries va donar pas a l’anella viària (semblant a l’existent als anys 60, però més completa), al voltant de la qual discorrien els dos viaductes de la Gran Via de Les Corts Catalanes formant una mena d’el·lipsi. La reforma, no exempta de polèmica, formava part del projecte de remodelació de Barcelona amb vistes als aleshores imminents Jocs Olímpics.

Una fita aconseguida en el marc del que es va conèixer com el tambor, va ser la prolongació de l’avinguda Diagonal fins la façana marítima de la ciutat Comtal, propiciada pel Fòrum de les Cultures del 2004.

glories4

PROJECTE EN VIA MORTA

Després del desmantellament de l’anell viari de Les Glòries, el 2009 (Jordi Hereu era l’alcalde de Barcelona), aquest encreuament estratègic es va quedar als llimbs, fins que a principis del 2015, en el tram final del mandat de Xavier Trias, es va convocar un concurs de dissenys per a la futura plaça. De totes les propostes presentades, l’escollida va ser l’anomenada Canòpia, consistent en un pas soterrat que creuaria la Gran Via per sota d’un espai ocupat per un gran parc. El projecte també contempla un intercanviador que connectaria l’estació de metro de Glòries (línia 1) amb la parada d’inici i final Trambesòs. No obstant, però, les obres per a que la idea es materialitzi en una realitat es troben aturades des de fa mesos, i la previsió és que es reprenguin aquest març.

L’ENTORN DE LES GLÒRIES

L’entorn de Les Glòries està conformat per equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC); el Museu del disseny, impulsat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) o el centre comercial Glòries, erigit sobre el solar que havia ocupat l’antiga fàbrica de màquines d’escriure Olivetti.

Per damunt d’aquests edificis d’ús públic, destaca la torre Agbar, dissenyada per l’arquitecte francès Jean Nouvel i coneguda popularment com el “supositori” per la seva forma ogival. A Les Glòries s’ubiquen Els Encants, també anomenat mercat de Bellcaire.

Al llarg de la seva història la plaça de Les Glòries Catalanes ha sofert quatre mutacions. A l’última no se li veu un horitzó proper; raó per la qual, li escau més el nom de Plaça de Les Incertes Glòries.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>