que-Fundacio-Catalana-Sindrome-Down_1780632177_40251165_1500x1000

Els drets que ens trepitgen

N’hi ha per llogar-hi cadires. A Cuenca, van expulsar d’una xerrada comercial a una dona amb síndrome de Down perquè segons els organitzadors podia “espantar” a la gent. Això va passar fa uns dies, en ple segle XXI. No és una cosa del passat. A Julia Leal (així es diu la persona en qüestió) no només li han trepitjat els seus drets; sinó que han dinamitat la seva autoestima.

Aquest fet ens demostra que les discriminacions son una realitat de la nostra societat. Encara que hi hagi qui cregui que és solidària pel sol fet de tenir ongs i que aquestes facin accions per afavorir al més necessitats, la veritat és que les discriminacions existeixen. Us posaré alguns exemples.

Fa uns mesos, un hotel del Vinaròs es va negar a allotjar un grup de la Fundació Catalana Síndrome de Down, tot hi haver fet la reserva, pel sol fet de tenir la síndrome de Down. Això va suposar una gran discriminació i que les persones que volien gaudir d’uns dies de vacances de Setmana Santa no les poguessin gaudir, ni passar-ho bé amb els amics i se sentissin malament.

Un altre exemple de discriminació el trobem a Lleida. Un pub va negar l’entrada a un grup de 14 joves amb síndrome de Down. El propietari del bar va demanar disculpes i es va justificar dient que era una “decisió empresarial” perquè hi havia persones que marxaven del pub degut a la presència dels joves. Penso que és injust que ens tractin d’aquesta manera.  Ens sentim malament quan se’ns discriminar d’aquesta forma.

Llenguatge discriminatori

També a la música trobem casos de discriminació cap a nosaltres. Sense anar més lluny, el darrer àlbum del cantant Enrique Bunbury publicat aquesta tardor passada té una cançó amb una lletra que conté les expressions “subnormales” i “retrasados mentales” per a criticar la classe política.  Aquest cantant utilitza un llenguatge despectiu per discriminar-nos i, a sobre, insultar.

I una altra cosa que encara ens discrimina i ens fa molt mal és quan els mitjans de comunicació a l’hora de parlar de nosaltres equiparen la síndrome de Down (o qualsevol discapacitat intel·lectual) amb la malaltia o diuen que la “patim” o que estem “afectats”. Per exemple, el diari “20 minutos” va publicar una informació sobre la model australiana Madeline Stuart, que té la síndrome de Down. L’error va ser que el rotatiu va escriure: “… Madeline Stuart, australiana de 18 anys que pateix la síndrome de Down”.

Per mi, això és una discriminació com una  casa de pagès.  Ens omplim la boca d’integració social i laboral, però la realitat és que els mitjans de comunicació no ens ho estan posant fàcil.

Volem votar

També hi ha discriminació quan no ens deixen exercir el nostre dret a vot. Jo tinc la síndrome de Down i voto, però hi ha persones a qui se’ls ha negat el dret a vot. Que  ens neguin aquest dret a vot va contra l’article 14 de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb Discapacitat que Espanya va ratificar el 2007 i que ara encara no es compleix.

Quan el 1791 Olympe de Gouges  reivindicava a França els drets de la dona , entre ells el dret a vot, va ser guillotinada. No va ser fins el 1931, quan Clara Campoamor va aconseguir que les dones  poguessin votar per primer cop a Espanya i deixessin de ser discriminades. Avui en dia, la dona pot votar sense cap condició.

Però el dret a vot encara no el pot exercir tothom. A les persones amb discapacitat intel·lectual a qui un jutge els ha negat el dret a vot, quan podran votar? Quan podran tenir la plena integració?

Triple discriminació a la feina

A la feina també ens discriminen. Tenim una triple discriminació: ens costa més trobar feina, ens paguen menys i ens donen les pitjors feines.

Si bé és ben cert que ara la societat  és més solidària, encara avui existeixen casos de discriminació cap a les persones que tenim discapacitat intel·lectual. No hem de baixar la guàrdia ni deixar passar cap cas on es trepitgin els nostres drets. Si realment volem la plena integració, hem de lluitar per acabar amb les discriminacions. Aquest és un objectiu compartit. És la lluita de tots.

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>