FINLANDIA-TRAVELIER-0

CENTENARI ESCANDINAU

Aquest 6 de desembre del 2017, tot coincidint amb la festivitat de la Constitució a Espanya, Finlàndia celebra el primer centenari de la seva independència de l’extinta URSS, a la qual havia pertangut des del 1809.

EL NAIXEMENT D’UNA NACIÓ

Finlàndia va néixer com a nació el 6 de desembre del 1917, a rebuf de la Revolució Bolxevic d’octubre d’aquell any. Va ser la segona república que la Unió Soviètica va perdre després que el 1867, Alaska s’annexionés als Estats Units per un muntat d’uns set milions de dòlars.

Dins de la península d’Escandinàvia, Finlàndia ocupa una àrea de 338.145 quilòmetres quadrats delimitada pel mar Bàltic, els golfs de Bòtnia i Finlàndia i per les fronteres amb Suècia, Noruega i Rússia.

Amb una població de 5,4 milions d’habitants  (segons el cens del 2015), Finlàndia té Helsinki (seu dels Jocs Olímpics d’estiu del 1952) per capital, on hi ha la seu del Parlament o Eduskantalao, com se l’anomena popularment en finès, l’idioma oficial del país que conviu amb el suec.

La religió més professada a Finlàndia és el cristianisme en la seva vessant evangèlica-luterana.

 

INICIS CONVULSOS

No havien passat ni dos mesos de la seva independència quan, el 27 de gener del 1918 (a les acaballes de la Primera Guerra Mundial), Finlàndia es va veure abocada a una guerra civil que duraria quatre mesos, culminant amb la retirada de les tropes d’ocupació soviètiques. En el marc de la Segona Guerra Mundial, el país escandinau va lliurar dues conteses contra la URSS: l’anomenada Guerra d’Hivern (1939-1940) i la Guerra de Continuació (1941-1944). El 1944, Finlàndia va combatre contra els nazis en la Guerra de Lapònia.

INTEGRACIÓ INSTITUCIONAL I MONETÀRIA

Finlàndia va entrar a formar part de l’Organització de Nacions Unides (ONU) el 1955, a més de ser membre de la Unió Europea des del 1995. Dels quatre països que comparteixen la península d’Escandinàvia, només Finlàndia té implantat l’euro des del 2002, en substitució del marc finlandès, mentre que Suècia i Noruega fan servir la corona com a divisa, i Rússia el ruble.

ATRACTIUS TURÍSTICS

A més de la capital, Helsinki (amb la fortalesa de Suommenlina), Finlàndia té altres ciutats amb més o menys interès turístic com Espoo, Tampere o Turku. Però cap indret del país escandinau atrau tant com Lapònia i el parc nacional Pyhä-Luosto, des d’on es poden contemplar fenòmens naturals tan espectaculars com el sol de mitjanit o les aurores boreals. La capital de la regió de Lapònia és Rovaniemi, on es pot visitar la casa del Pare Noel, cosa que la converteix en la destinació més demandada en aquestes dates.

northern-lights

LA SAUNA I LA FAUNA

Si per alguna cosa, Finlàndia és coneguda del món és per haver inventat la sauna, una mena de cabina que desprèn vapor. Les saunes es troben, sobretot en cabanes aïllades en els gèlids boscos on campen ossos, llops, guineus àrtiques o els escassos rens que viuen a Lapònia.

ELS NÚMERO U AL VOLANT

Els esports amb més seguiment són el l’hoquei sobre gel, el bàsquet o el futbol. No obstant, si hi ha un esport en què Finlàndia destaqui és l’automobilisme, que ha donat grans campions com Ari Vatanen (Ford), Hanu Mikola (Audi) o Marku Alen (Fiat i Lancia-Martini). No en va, un dels ral·lis més importants del campionat mundial es disputa a Finlàndia i és conegut com el “dels Mil Llacs”.

“FINEMA”

La indústria cimematogràfica finlandesa ha donat cineastes com  Aki Kaurismaki, que va debutar el 1983 amb l’adaptacio de la novel·la de Fiodor Dovstoievski, Crimen y Castigo. Aki Kaurismaki, juntament amb el seu germà Mika, va crear el Midnigt Sun Film Festival, que se celebra a la localitat de Sodankylän. Un altre director finès il·lustre és Lauri Mauritz Harjola, afincat a Hollywood sota el pseudònim de Renny Harlin. El responsable de La jungla 2: alerta máxima va estar casat amb l’actriu Gena Davis entre el 1993 i el 1998, a la qual va dirigir a La isla de las cabezas cortadas i Memoria letal.

EUROVERGONYA ALIENA

De totes les edicions del Festival d’Eurovisió en què Finlàndia ha participat, la única que ha guanyat fins ara és la del 2006, en la qual el grup de rock Lordi va triomfar amb la cançó Hard rock, Halleluja. Malgrat la victòria dels representants finesos al certamen, molts dels seus conciutadans no se’n sentien precisament orgullosos, ja que els integrants de la formació liderada pel cantant Tomi Putansu van exhibir una estètica estrafolària que per a molts donava una imatge patètica del país.

Tal era la vergonya aliena que Lordi va provocar en alguns finlandesos que n’hi va haver que van arribar a sol·licitar a l’aleshores presidenta del Govern, Tarja Halonen, que vetés la participació de la polèmica banda al Festival.

 

UN SEGLE DE PROGRÉS

Han passat 100 anys d’ençà que Finlàndia es va convertir en el país que coneixem avui, amb una de les rendes per càpita i nivell de benestar més alts del món, així que  “onneksi olkoon” (felicitats en finès).

*Text original

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>