Bestia

ESTIMANT A UNA BÈSTIA

Ombrívol eren els teus ulls
en la teva dolça mirada.
El vent feia caure els teus cabells, 
de tan rinxolats que eren. 
L’ aire els dibuixava
com si fos un pètal de rosa
que cau com una gota fina.

El teus ulls em feien sentir petita,
humil, sentimental i sensible.
Eres tan angelical
que ja no semblaves una bèstia.
Eren adorables!
Eren d’un blau intens com el mar, 
com el cel.
Eren reflectits per la lluna.

Diga’m quin és el teu nom
perquè només em surt
bèstia, bèstia, bèstia.
I no et vull anomenar així.
Ja sé que el teu rostre és lleig,
I que són les aparences 
I jo estic segura 
que el teu cor 
desitja que hi hagi amor,
I no que et diguin:
bèstia, bèstia, bèstia.

Tu mereixes un nom, una altra cosa.
Has de viure sempre,
i no per a que els sèpals caiguin, 
i sigui la teva vida que s’ escapi.
No!

Tu ets un home fort,
Tu pots amb tot
I no per un encantament
Has de morir,
Si ets encantador,
Dolç,
Irresistible,
Captivador,
I tot un conquistador
Que fas enamorar 
Amb la teva tendresa,
Abraçant-me 
Com si em trenques,
Donant-me alegria 
en aquells jardins que tenies
I d’ aquí vaig descobrir 
el teu art del romanç,
dels teus detalls hostils
que em feien plorar 
i a la vegada somriure.

És impossible sentir-ho 
d’una altra manera,
però tu i jo 
estem fets l’un per l’altre
Som com ocells 
que no poden pas viure sols.
Només en parella 
I prou.

Bèstia, bèstia, bèstia
Vull estar amb tu 
fins que la fulla caigui,
fins que em retinguis amb petons,
que m’agafis i pugui sentir el teu aroma,
el teu pelatge,
la teva força, 
i el teu tarannà per estimar.

T’estimo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>