paraules pell fina

PARAULES DE PELL FINA

Jo estimava un cor
vermell com la sang,
però les artèries em mataven
amb la seva escalfor.

El seu foc impossible
de calor incerta
m’ inflamava la pell
com una sola gota
de calor humà.

Solia llevar-me suant
amb crits de novel·la negra
i em trobava en aquella pell,
en aquell conte de detectius
amb un raig de llum i claror
en un cel de maragda.

Jo estimava a un cor
amb cançons de lluna inacabable
i amb dolços somnis esclatava
com un animal ferit ple de ràbia.

I quina maledicció demanaria?
Que s’acabés el meu exili,
el meu món ple de llampecs,
de cendres, de pell.

I aquestes paraules no són meves,
Sinó d’un pensament de pol·len,
de dona infravalorada
que bessa molt lentament el vent
com un suau sospir d’aire.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>