Animals poètics
Quins animals ens fan recordar a la poesia?
N’ hi han molts però són pocs que podríem anomenar.
El cigne: Ens fa recordar a la puresa nascuda de les aigües i, precisament, és una criatura treta de la mateixa poesia.
El flamenc: Un altre au que s’extreu de la poesia i té com a símbol l’amor.
El conill: La innocència de tota poesia. El seu pelatge és suau. Però penseu què el conill té molt a veure amb la literatura?
Doncs sí! Si us fixeu molt bé en alguns llibres, es veu molt clarament que en els contes i les faules té molt a dir.
Ésser mitològics
Ara entrarem a l’apartat de la mitologia. Hi ha molts éssers mitològics. Ara els veurem.
El Fènix: Au de foc que reviu de les seves mateixes cendres. És representatiu en la poesia perquè porta la passió en ella.
L’Unicorn: Cavall d’ una sola banya en el front. S’ extreu del fruit del naixement de la poesia i dels seus poders curatius. S’ esdevé en la imaginació dels nens i deixa viure el seu intel·lectualisme natural.
El Pegàs: El típic cavall alat ressorgit de les serps de medusa. És el naixement de la inspiració. Va fer néixer el vers i la màgia.
L’ Hipocamp: El famós cavallet de mar. Sorgeix de les estrofes i poques vegades l’anomenen als poemes. És l’únic animal capaç de percebre les emocions. És l’única espècie que esta en perill d’ extinció.
Els dracs: La perillosa criatura més temible de la mitologia, però que a la vegada té la seva història de novel·la.
Protegeixen els tresors dels intrusos i les seves escames serveixen com escut. En una de les poesies que he llegit l’anomenen.
La serp d’aigua: Hi han coses que millor no anomenar i aquesta seria una d’elles. La serp d’ aigua, coneguda com el monstre de la mar, representa la saviesa. La saviesa entraria també en la poesia, ja que ens mostra el camí de la vida i la mort.
L’ esfinx: Seria la que endevina el pensament i obre les portes de la filosofia. Els seus enigmes són molt famosos.
La ninfa: La mítica dona que camina entre boscos i es banya en fonts i brolladors. Aquest ésser és de gran importància; ja que dóna immortalitat o mort. La seva vida inspira molt a certs poetes perquè fa reviure l’esperit i l’ànima poètica.
La sirena: Tots coneixem l’Odissea i la Ilíada d’Homer; libres que es solen veure a l’apartat de Filosofia.
En un dels seus viatges va tenir una aventura amb elles. Les sirenes solien ser unes harpies alades. Però uns poders desconeguts les van convertir en meitat dona i meitat peix; que són les que coneixem avui dia. Vivien a les aigües. Una d’elles va ser Persèfone. La mítica Persèfone de les històries d’Homer. Per què dic això? No és per donar-vos el discurs, sinó perquè tant a la poesia com a les llegendes la solen anomenar.
Déus grecs
De Déus hi han infinitats; com Apol·lo, el déu del sol; Artemisa, la deessa de la saviesa i la cacera;
Afrodita, deessa de l’amor i de la bellesa… i així successivament.
Hi ha molts més que podria anomenar, però no em voldria eternitzar. També entrarien a l’apartat de mitologia i poesia. Un d’ells, Posseidó, rei dels mars i oceans.
Plantes poètiques
Per acabar voldria mencionar les plantes que tocarien amb el tema poètic:
El salze o ploraner: És l’ arbre més emblemàtic de la poesia. Es solen veure en els parcs que tene un estany associat. Sol ser l’arbre més romàntic de tots,ja que les seves branques cauen com llàgrimes. Són molt grans i representen la nostàlgia viscuda. Els salzes es veuen molt a la naturalesa. I fer fotografies a sota d’un d’ells és fantàstic!!
La pomera: El símbol de l’ arbre de la vida i la mort de la Bíblia d’Adam i Eva. La poma és el fruit prohibit. És representa també com l’ arbre literari com a font d’inspiració d’ alguns poetes.
Els joncs: Planteta que neix de l’aigua i que té l’origen a Egipte, junt amb la flor de Lotus. La seva saba provoca símptomes d’ al·lucinacions. Es diu que es fa servir com a poció d’amor o per fer remei de bruixes. En el cas de la poesia, fa reviure com a font de l’esperança o de la creença.
El nenúfar: Flor que neix dels rius o dels estanys. Té històries molt diverses i a la vegada inquietants. És molt bonica i també és màgica. També té propietats al·lucinògenes i també remeieres. Poden servir com a antídot i antisèptic i pot provocar símptomes secundaris o simplement font d’inspiració. La seva bellesa de pètals no té límits. És la planta més dolça que pot haver. El seu aroma atrau els insectes i la seva simbologia del zodíac és la receptivitat de càncer.
Redactora i poeta: “Passió i cor són les dues qualitats amb les que podem fer que Èxit21 sigui gran. És una porta oberta a la filosofia. Per això visc amb tanta intensitat aquest racó. Perquè em fa pensar, recordar i sentir”.
Bea Ruiz és autora de tres llibres de poemes. I recentment ha publicat el seu darrer llibre amb l'Editorial Talents de la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD): "Un portal a la fantasía": https://fcsd.org/ca/producte/un-portal-a-la-fantasia
