antonia

Antonia Dell’Atte: una dona model, generosa i molt simpàtica

Antonia Dell'Atte: una dona model, generosa i molt simpàtica

Vam arribar a casa de l’Antonia i ens va sorprendre que ens tirés les claus al carrer per poder obrir nosaltres mateixos la porta.

La seva casa és molt gran i ens va preparar pasta a la italiana amb pesto i bròquil. També vam menjar un pernil molt bo.

A la casa hi ha molts armaris plens de roba d’ella i del seu fill. Sap combinar molt bé la roba amb els complements, joies, mocadors i moltes gorres.

L’Antonia és molt alta i simpàtica. Parla molt i amb accent italià. És molt guapa i no fa falta que es pinti per estar bé.

Ens va comentar que havia treballat molts anys com a model i ara deixava pas a les més joves.

L’entrevista va anar així:

Clara: Quan temps portes treballant com a model?

Antonia: Ja porto trenta anys i crec que ha de venir una altra Antonia dell’Atte per donar pas a les nenes més joves.

C: Qui pot substituir a Naomi Campbell, Kate Moss i les models més famoses d’ara?

A: Crec que s’han de trobar noies que tinguin personalitat, que siguin noies que sàpiguen què és el sacrifici i estiguin disposades a sacrificar-se una mica, perquè és una feina que ho exigeix i la lluita és dura. Hi ha molta gent que vol ser model, tant nois com noies, però els que aconsegueixen una carrera molt llarga, són molt pocs.

Quim: On vas anar en el teu primer viatge com a model?

A: Això m’agrada. En el meu primer viatge com a model vaig anar a Amèrica, a Nova York i en els anys vuitanta vaig treballar molt a Nova York, on m’ho vaig passar bomba. Treballava moltíssim però també em divertia.

Q: Has visitat Paris?

A: Si, adoro Paris, es la ciutat de la llum. Hi he anat com a model, de viatge de plaer…

Q: Has desfilat a Paris?

A: Si, amb Jean Paul Gaultier, amb Dior, amb Chanel. Paris es una ciutat espectacular, però els francesos, ummmmmmmmmmmm.

C: Com caminaves amb els talons a la passarel•la?

A: Caminava bé, però tinc un peu molt gran, un quaranta dos i de vegades no era molt fàcil trobar sabates per a mi.

C: Com s’ha de caminar a la passarel•la?

A: S’ha de caminar amb molta desimboltura, molt tranqui-la. No s’ha de tenir por a caure. I si et caus, t’aixeques. Es molt senzill.

C: Es cauen moltes models?

A: Si, es cauen moltes, i més ara que hi ha talons que semblen trampolins.

Q: T’agrada la roba d’Armani?

A: Molt. Tens que saber que Giorgio Armani és la persona més fantàstica d’aquest món i m’agrada tant la roba que dissenya com la persona, perquè és una persona fantàstica que ha fet moltes coses bones, molt bones.

C: Per exemple?

A: Ha fet que la dona es pugui vestir amb vestit d’home sense deixar de resultar femenina, perquè una dona també es pot posar una corbata i una vestit i seguir semblant una dona.

Q: Com et segueixes mantenint tan estupenda tot i els anys?

A: em mantinc tan estupenda perquè m’agrada menjar a casa, cuinar, fer una vida tranquil•la amb amics i sobretot m’agrada molt cantar, encara que desafini una mica. Quan estic trista, canto, quan estic alegre, canto, i així ningú es dona compte de si estic alegre o trista.

C: Si estàs afònica, pots cantar…

A: Encara que estigui afònica canto.

(I es va posar a cantar “Jo cantoooooooooooooooo, cantar, sempre cantarrrrrrrrrrr”. Nosaltres ens riem.)

Q: Has tingut nòvio?

A: He tingut alguns nòvios. És una bona pregunta.

Q: Qui son?

A: Et puc dir alguns noms però no els coneixeu perquè son italians. Un es deia Willie, l’altre Giovanni, l’altre Jack, que és un nom americà, però són homes molt desconeguts per la premsa espanyola.

Q: Tenies un nòvio que es deia Conde Lequio i treballa a la tele?

A: Aquest no era el meu novio, era el meu marit i ara és el meu ex-marit i el pare del meu fill Clemente. És una persona amb molts defectes i alguns problemes.

C: Quines són les dificultats d’aquesta persona?

A: Que no és molt bon pare, i li agraden molt les noies. Bé, no sé si li agraden les noies o i¡li agraden els homes, però no passa res.

Q: Quants anys vas estar amb ell?

A: Casats, tres anys, molt poc. Va ser molt ràpid.

C: Com tries la roba, amb polseres, amb collars?

A: Jo sempre escullo la roba amb collars, arracades. M’agraden molt els anells perquè tinc una ma molt gran i la dissimulen. Escullo la roba tenint un conjunt d’accessoris. També m’agraden molt els bolsos.

C: Per a ser model s’ha de ser molt guapa i altíssima?

A: Jo crec que si, però també hi ha models que no son molt alts i treballen per la seva personalitat i bellesa.

C: Pot haver models amb la síndrome de Down?

A: Per què no? Si són persones belles i tenen personalitat, és clar que sí. Tant de bo.

Clara: Coneixes Madona?

A: Sí, la vaig conèixer a Los Ángeles, és una gran, gran artista i molt bona mare.

Q: On vas néixer?

A: Al sud d’Itàlia, en un poble del sud.

Q: Tens pares?

A: Tinc mare, el meu pare va morir, però tot i així, som molts en la família perquè tinc quatre germans. I jo, cinc.

Q: Ets feliç?

A: Ho intento. Crec molt en Déu i intento ser coherent amb la seva doctrina. A més no m’avorreixo mai i em ric molt.

Vam sortir de casa de l’Antònia carregats de bosses i molt contents. Ja sabem que no se surt de totes les entrevistes amb regals, però sempre guardarem un record molt màgic de la primera, perquè vam conèixer una dona treballadora, alegre i molt generosa a la que no oblidarem mai més.

Fotos: Mònica Vàzquez

8 Comments on “Antonia Dell’Atte: una dona model, generosa i molt simpàtica

  1. La Clara y el Quim forman un gran equipo ella es el glamour personificado y el la ambicion de un joven activo. El hecho de aver entrevistado a una gran dama como es Anotonia Del´atte les hace que sean una de las mmejores parejas de periodistas, si siguen esta linea me gustaria que se atrevieran a entrevistar a una grande de nuestra moda española como es Carolina Herrera.

  2. Me ha gustado mucho, y mi opinión que has estado muy bien de tu gran oficio de artística de modelo, y la otra que ojala estés satisfecha con tú trabajo, y así llegará lejos y mas de lo que tú crees.
    Sigue así, que si yo hubiera estado contigo, y me gustaría conocerte mejor y saber quién eres en verdad, y mejora de tus posiciones diferentes, que lo haces mucho mejor de una estrella de modelo.
    Y no te confíes de otras persona según de sus críticas y censuras.
    “Y si no lo sabes soy” Jesús Corvillo González.
    Y estoy en Barcelona. estoy de una fundación

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>